.







Veterans del Club Excursionista UECANOIA
ELS MOLLONS, BONIC PARATGE A FREC DE CASA

Els Mollons, és una muntanya molt coneguda a l'Anoia per les seves característiques rocoses i un dels excel·lents miradors (juntament amb la Tossa, el Puig Aguilera i el castell de la Pobla) de la bonica panoràmica sobre la conca d'Òdena. Aquest paratge que tenim a frec de casa i que ens és tan familiar, fou un dels motius del itinerari circular, fàcil de seguir, del dijous 19 de novembre de 2009. Veredes que, prou trepitjades ja des de la nostra adolescència, poden patir canvis provocats per la gran eixemplada actual de camins i pistes forestals, i que son recordats des que feiem les primeres tentines en l'"escola" d'escalada igualadina que eren els Mollons. Recordem la roca Llarga, la pared Negre, la via de la Figuera, la via de la Sivina, la via Àpia...

Iniciem el recorregut després d'aparcar els cotxes al barri de l'estació dels Catalans a la Pobla de Claramunt. Pujem pel costat sud, pel pedregós camí (aquest sí que no ha canviat amb els anys) que després d'uns oliverars ben aviat passa per sota la roca Llarga (o el Monólit) i que en poc més d'una hora mena la cim. Hem passat d'una altitud de 264 m. a la Pobla als 542 m. (560 segons l'Institut Cartogràfic de Catalunya).

La sòlida creu de ciment, situada al molló gros o primer molló que ofereix una bona aresta i sobre tot un esplèndid panorama, ens dona la benvinguda. Hi hou implantada pel company Gaspar Vilarrubias en ocasió de l'Any Marià de 1987. Els relleus en bronze son obra de l'escultora Teresa Riba. Però amb nostalgia recordem també la primera capelleta de fusta amb l'imatge de la Purísima, fa molts anys desapareguda, que hi fou col·locada per la SEDAC (Secció d'Escoltisme d'Acció Catòlica) un 19 de desembre de 1954 amb la celebració d'una missa de campanya.

Amb calma esmorzem al cim. La panoràmica que es divisa, encara que el dia no es prou calar, és mereixedora de fer-hi una bona estada. Després, ja de baixada, tenim l'oportunitat de conéixer un recó prou engrescador, un detall de la contrada. Es tracta de la Roca Caganera, una estilitzada, singular i curiosa roca poc coneguda perquè rau un xic apartada del camí habitual, situada en una zona anomenada l'Empedrat. Ens hi enfilàvem en les nostres primeres grimpades allà per l'any 1954. Sembla ser que el seu nom de Caganera, pot venir de que a la seva base hi ha uns forats un dels quals sembla talment el d'una comuna, aquells seients que en l'antigor servien de cagadora, per dir-ho en llenguatge col·loquial o familiar. Retornant de la roca pel sendéró mig perdut que hi mena, al·leluia!, trobem uns quants rovellons i almenys tres dels quals son de 12 o 13 cm de diàmetre.

Tot baixant, i després d'una gran giragonsa, el camí transcorre per sobre la zona del torrent del Llop, on si la busqueu hi trobareu la font del Llop, una antiga font de clot mig abandonada. El camí va continuant per sota mateix dels tres mollons fins el retorn a la Pobla.

Resum: Recorregut, 9'5 km. Temps efectiu de camí, 3 hores. Desnivell, 278 m. Coordinadors, Josep Baldelló i Joan Mollà. Participants, 27.

Text i fotos: Joan Mollà.