Veterans del Club Excursionista UECANOIA
VOLTA PER MONTSERRAT, DES DE COLLBATÓ
És la màgica influència de Montserrat... Ens atrau. I els veterans de la Uecanoia, des de fa un cert temps, finalitzem cada temporada -la d'estiu i la de fi d'any- amb una excursió per Montserrat. Aquesta vegada, el dijous 17 de desembre, aplegarem en una sola matinal dues excursions ja fetes amb anterioritat (31 d'octubre de 2002 amb récord de participació, i 15 de desembre de 2005), un circuit potser un pèl massa llarg amb sortida i arribada del poble de Collbató (388 m). Pujada pel Camí Vell (popularment de les Bateries) que va pel Llençol, la roca dels Polls, les voltes de Sant Antoni, el torrent de la Fontseca i el torrent Fondo, fins al pla i capella de Sant Miquel (855 m). La baixada pel Camí Nou (de les primeries del segle XX) que des de la Santa Cova duu pel clot de Bellsasona i les Feixades a les coves de Salnitre, l'àrea de la font i ermita de la Salut i altra volta a Collbató.
El camí de les Bateries (Camí Ral tractant-se de l'antiga ruta medieval, o Camí Vell de Montserrat) fou fins mitjans del segle XVIII el principal camí d'accés al santuari de viatgers i pelegrins amb ases. Antigament s'anomenava també La Costa de Montserrat, i més modernament se'l coneixia com a Camí de les Voltes. Per ell pujaren reis, sants, pelegrins i visitans il·lustres per venerar la Moreneta. El camí fa continuament unes llaçades per guanyar alçada i arriba a un esperó de la muntanya (a 625 m) on veiem pintada a la roca una gran senyera, dita el Llençol, amb records d'excursionistes, i que ens oferiria una amplíssima vista aèria des de Collbató a Collserola i nuclis d'aquesta vall del Baix Llobregat si el dia hagués estat clar. Sempre caminant en filera india, es continua per cornises al peu de les roques, es passa oer b almes, trams d'empedrat i més llaçades (una mica dures) que ens porten al darrer esperó d'aquesta banda de la serra, conegut com el Cim de les Voltes (730 m). Aquí esmorzem, les boires ja dominen, comença a caure un borrascall que aviat blanqueja el camí. Amunt, som veterans amb el cor jove!. Més endavant, arrobem a la zona de les Bateries (810 m). No veiem res!. Durant la guerra del francés (1812) s'hi instal·laren bateries amb nou canons, d'ací el nom de les Bateries. Però un grup d'homes del poble els estimbaren penya-segats avall.
A esmentar que tot el camí presenta encara gran part del seu empedrat, que facilità un dia el pas dels animals de bast. La pujada ha estat relativament fàcil, en la qual el fort desnivell que cal superar queda compensat pels amplis giravolts ja que el camí va sempre flanquejant cap a llevant travessant torrents i serrats amb pendent suau. Tenint en compte els aiguats del juny del 2000, v a veure malmesa la seva estructura. encara que hi hagué actuacions encertades que ho solucionaren. Transcorre quasi sempre per indret molt solell, que aconsella no pujar-lo a l'estiu per la calor que hi fa. Ah, tampoc hi pujeu amb boira i nevant...!
Arribem al Pla de Sant Miquel (855 m) quan ja és tot blanc. Important cruïlla de camins, tenint a la dreta el que baixa fins trobar el camí que va de les coves de Salnitre a la Santa Cova, que seguirem de tornada. Però abans en cinc minuts ens arribem a l'ermita de Sant Miquel (documentada al segle X, enrunada durant la guerra naopoleònica i reedificada al XIX sense valor arquitectònic), des d'on hauriem de veure el monestir i el Pla de la Trinitat. Res!
La davallada és per un camí molt pedregós, el Camí Nou (?), en molts trams de mal caminar, on cal afermar la passa i evitar la relliscada sobre el pedregam solt (ja ho diuen: pedra que rodola, mai posa molsa). Són continues i inacabables ziga-zagues tot baixant pel torrent de Bellasona, amb llocs on encara hi ha senyals de la barrina que en temps pretèrit fou menester per obrir pas entre les roques i amb margenals per sostenir el camí. Sortosament ara ja no cau cap borrelló. Després, el camí de les Feixades per sobre el torrent de la Salut. En arribar a les coves de Salnitre, queden encara per davallar els 208 graons de les escales que hi menen, seguir per l'àerea de la Salut i entrar a Collbató pel costat nord.
Resum: Participants, 21. Recorregut, uns 13 km. Temps efectiu de camí, 4 h i 35 minuts. Desnivell acumular, 660 m. Cordinadors, Joan Mollà i Josep M. Compte.
La davallada és per un camí molt pedregós, el Camí Nou (?), en molts trams de mal caminar, on cal afermar la passa i evitar la relliscada sobre el pedregam solt (ja ho diuen: pedra que rodola, mai posa molsa). Són continues i inacabables ziga-zagues tot baixant pel torrent de Bellasona, amb llocs on encara hi ha senyals de la barrina que en temps pretèrit fou menester per obrir pas entre les roques i amb margenals per sostenir el camí. Sortosament ara ja no cau cap borrelló. Després, el camí de les Feixades per sobre el torrent de la Salut. En arribar a les coves de Salnitre, queden encara per davallar els 208 graons de les escales que hi menen, seguir per l'àerea de la Salut i entrar a Collbató pel costat nord.
Resum: Participants, 21. Recorregut, uns 13 km. Temps efectiu de camí, 4 h i 35 minuts. Desnivell acumular, 660 m. Cordinadors, Joan Mollà i Josep M. Compte.
Text i fotos: Joan Mollà
